Què llegiu?

Sempre he tingut una gran afició a la lectura, i es que qui pot renunciar a llegir l’últim capítol abans d’anar a dormir, a les quatre pàgines que aconsegueixes llegir al metro, a la lectura sota el sol d’estiu a la platja o simplement a un bon llibre per llegir quan trobes un moment durant aquells dies que demanen hores extra a crits. Aquí, la lectura m’ha fet sentir a prop de la meva antiga rutina.

Estic gaudint el llibre que tinc ara però per trobar-lo he fet un recorregut llarg, molt llarg! Vaig començar amb el llibre que vaig agafar a Barcelona, però res, no m’enganxava (El Cumpleaños Secreto de Kate Morton). Després vaig llegir fragments del llibre de segona mà que vaig comprar a Central Park i que parla de diverses aventures viscudes al parc. Quan em vaig cansar, vaig llegir els dos primers capítols d’una trilogia de ciència ficció que ells em van deixar (A Wrinckle in Time de Madeleine L’Engle) i fa uns dies que per fi he trobat un llibre dels bons. Investigant a la Brooklyn’s Public Library vaig trobar un llibre en espanyol (si ja sé que hauria de buscar un en anglès, però... ja tindré temps... suposo) i haig de confessar que me l’he acabat comprant a una de les llibres més conegudes d’aquí, Barnes & Noble. L’altra llibreria és Strand, i és on em vaig comprar el de 2a mà de Central Park. Des d’aleshores que no paro de llegir, al metro, abans d’anar a dormir i perquè no, també m’acompanya a la cafeteria. És Dime quién soy de Julia Navarro. Quin llibre em recomanaríeu? Jo no podria triar-ne un de sol...

El Cuaderno de Maya; Isabel Allende

El Rebelde; Sadie Jones

Mecanoscrit del segon origen; Manuel de Pedrolo

...

PD: alerta! estic escrivint això a la cafeteria Starbucks i miro al voltant i només veig els típics cafès i CENTENARS no, MILERS de Mac's, carai quina economia la de Nova York... Em sembla que desentono una miqueta... a no que la del meu davant té un Toshiba.

Let it snow, let it snow, let it snow...

Oh the weather outside is frightful

But the fire is so delightful

And since we've no place to go

Let It Snow! Let It Snow! Let It Snow!

It doesn't show signs of stopping

And I've bought some corn for popping

The lights are turned way down low

Let It Snow! Let It Snow! Let It Snow!

Només tinc fotos d’un dia, perquè només ha nevat un dia, però no podia esperar per compartir-les així que aquí les teniu! La nevada va començar diumenge al vespre, quan vam sortir al carrer per primera vegada a jugar amb la neu. Aquell dia no vaig agafar els guants i les mans em van quedar gelades… L’endemà va afluixar però ahir, ahir va nevar de de debó! Durant tot el matí els carrers van quedar blancs, els cotxes enfarinats i les sabates xopes! Ja pensava que tornaria sense veure nevar però vaig tindre sort i vaig veure un magnífic Brooklyn nevat! Avui ja no queda gaire neu, però el fred si que s’ha instal·lat del tot així que us deixo que vaig a preparar-me un cafè ben calentó!

BSP (Banda Sonora pel Post): http://www.youtube.com/watch?v=o2uvtl-1V70

...coming...

Estic fent recerca del millor racó nadalenc a NYC, però n’hi ha tants que m’està sent més complicat del que pensava!

Més enllà de NYC...

Una de les coses bones de passar una temporadeta a Nova York i no 5 dies és que puc disfrutar de la zona d’una forma ben diferent. En comptes d’anar a corre quita a l’Empire State o al Central Park puc perdre’m per la ciutat, descobrir racons que no surten a les guies i el més important, visitar llocs fora de l’asfalt novayorquí. No es que faci gaires tours ni sortides fora de Nova York ciutat però quan ho faig aprofito per quedar-me amb cada detall de cada lloc. El cap de setmana passat va ser la meva segona visita a la zona de Rye Town.

Rye Town, al nord de l’estat de Nova York, es troba a uns 55 kilòmetres de NYC. 55 kilòmetres que no només separen les dues ciutats sinó que també dos estils de vida, dos paisatges i dues sensacions. Si NYC és la ciutat del caos, la jungla de ciment (evidentment sense contar els meravellosos parcs que té...), la zona de Rye Town és tot calma, la naturalesa en estat pur. Jo només n'he visitat una part i no vull generalitzar perquè no em conec la zona, però sabeu les típiques carreteretes plenes de cases amb jardí, bandera americana i quatre testos? doncs Rye Town és tot així. Perquè us en feu una idea, millor que mil paraules més us deixo algunes de les fotos que vaig fer!

Que tingueu un bon dia o bona tarda o bona nit! Amb tant canvi d’horari i que el meu ordinador s’ha tornat boig i em canvia l’hora cada dos per tres que ja no sé a quina hora visc!

Happy Thanksgiving!

Dono gràcies per la família que tinc, pels amics, tots els amics, que sempre hi són i per l'acollida que tinc en un país tan llunyà de casa; dono gràcies per estar envoltada de gent tan fantàstica. I gràcies especials per la Kissi!

El Thanksgiving, el conegut Dia d'Acció de Gràcies és una tradició religiosa que es celebra a principis de Nadal per donar les gràcies per allò que tens (tradicionalment per agrair a Déu la collita de la temporada, als EUA es centra en els colonitzadors que van tirar endavant el país amb l'ajuda els indis nord-americans). Aquí als Estats Units la gent es reuneix amb la família i el amics al voltant de taula per celebrar aquest GRAN dia amb un GRAN àpat.

Aquest va ser el meu primer any experimentant el Thanksgiving americà fora de les pantalles i us he de dir que és talment com us ho imagineu ¡de pel·lícula! perquè a la realitat tampoc hi faltaven el típic turkey (un gall d'indi) amb l’sttufing per dins (un "revoltillo" amb carn de porc, alguna verdura i pa torrat), l’apple pie (pastís de poma), el puré de patates, l'estofat i... centenars de plats més. Bé, potser no centenars però si desenes! A taula, tothom tenia plats enormes de menjar i la gent encara s‘aixecava per repetir més d’una vegada (de fet, crec que Thanksgiving et dona en unes hores tot l’aliment necessari per un mes). Nosaltres estàvem asseguts a les taules del menjador (deuríem ser uns 30) i a la cuina, atapeïda amb coberts, cassoles i safates, hi havia els plats cuinats impregnant la sala una olor molt casolana. Però es que a més, aquest any va ser festa grossa doncs el Thanksgiving va coincidir amb el primer dia de Hannukah, una celebració jueva que dura 8 dies. I com que aquí Brooklyn hi ha una comunitat jueva molt gran, el dia 28 es va convertir en l'esdeveniment del Nadal, Happy Thanksnnukah!

No tinc gaires fotos d’aquell dia (si... ja sé que tothom volia la foto del gall d’indi...) però us en penjo un parell o tres de la parade, un cercavila o cavalcada, que es celebra cada any el matí de Thanksgiving a Manhattan. La característica principal (a part que des de fa uns any té el nom dels gran magatzems Macy’s que són els seus patrocinadors, com els equips de bàsquet...) és que pràcticament cada carrossa va acompanyada d’un globus gegant i un numeret musical en viu!

PD1: val, potser he exagerat amb les quantitats de menjar, però si t'ho proposes si que pots menjar molt, massa!
PD2: no sé si ho heu vist però responc tots els comentaris així que si mai heu comentat podeu tornar enrere per fer-hi una ullada!

Top of The City!!

Demà és Thanksgiving! Feliç Thanksgiving a tots!

I per fer l'espera més dolça... un tastet de la meva visita a Manhattan des de les altures! 

El cap de setmana passat vaig pujar al Top of The Rock Observation Desk, el famós edifici situat al Rockefeller Center del que aquí teniu les seves magnífiques vistes, unes vistes que em van costar 27$. Per pujar-hi vaig agafar un ascensor molt modernillo, amb música i espectacle inclosos a les parets transparents que m'acompanyaven mentre pujava fins al pis 64 i sense passar pel 13 (bé, la veritat és que d'aquest edifici no ho sé segur però la majoria d'edificis aquí NYC passen del pis 12 al 14 evitant el pis 13 de "la mala sort". No és que no si pugui accedir sinó que no existeix). A dalt m'esperaven tres terrassetes per omplir de fotos americanes la càmera! I així va ser!

 Si veniu us ho recomano; el lloc val la pena, sobretot perquè tens la ciutat als teus peus... amb l'Empire State inclós, el building neoyorquí per excel·lència i el meu pròxim objectiu, l'Empire State de nit!

Ja us ho vaig dir... Christmas is coming...

Ens veiem a la pròxima, amb molt menjar, el meu cumple i un Brooklyn nadalenc!

Basic survival tips I

És molt difícil fer una llista de totes les coses "extra-oficials" que un hauria de saber quan ve a NYC i a Brooklyn. Aquí teniu els consells (segur que me n'oblido algun, seguríssim) que primer em venen al cap (segons la meva curta-mitjana experiència) i que TOTHOM hauria de tenir en compte. De principiant a principiant:

1.-Sigues educat, "thank you", "I'm sorry" i "excuse me" han de ser el teu nº1 a la llista de paraules utilitzades.

2.-Porta diners -i més diners- perquè la taxa mai està inclosa al preu dels productes i aleshores és quan te la claven.

3.-Fes veure que ets modern, encara que no ho siguis, perquè sinó no encaixaràs; fes ioga, alimentat bàsicament de menjar ecològic, compra a petites tendes locals...

4.-Respon bé, encara que la caixera (perquè sobretot són les caixeres) estigui molt amargada i s'hi torni amb tu. 

5.-Aficionat al cafè, n'hi ha quatre mil a cada carrer i vulguis o no acabaràs amb una tassa ben calenteta al davant o amb un cafè a la mà (a l'estil americà).

6.-Porta taps per les orelles, els necessitaràs bàsicament pel carrer, on no faràs ni dos metres que sentiràs un conductor pitar.

7.-No pensis en assentar-te a la taula per dinar, o no tindràs temps i et saltaràs l'àpat o serà a corre cuita.

8.-Escull: o fast-food o menjar orgànic i natural.

9.-Pel matí fes veure que tens presa i que vas molt enfeinat. Em sembla que tothom ho fa.

10.- En definitiva, tu fes veure que ets un americà. Encara que només hi siguis per uns dies...


Atenció atenció, aquells que hageu estat a NYC i creieu que em deixo alguna cosa, comenteu! 

Christmas is coming...

Ja vaig dir que després de Halloween el Nadal s‘acostava i aquests últims dies més que mai ho he pogut comprovar. No és que ja estigui tot decorat i que com a banda sonora només sonin les nadales però els carrers es comencen a il·luminar amb mil i una llumetes i l’ambient festiu ja es comença a respirar. Aquest cap de setmana, per exemple, vaig tornar a passar pel Rockefeller Center i la plaça ja tenia fileres infinites de bombetes nadalenques penjades a les faroles. O el Bryant Park, just al costat de la NY Public Library, on també acabaven d’instal·lar la pista de gel i algunes paradetes a l’estil del mercat de Santa Llúcia de Barcelona.  

Rockefeller Center

Bryant Park

Però el més clar de tot, la millor senyal nadalenca de totes totes, ha estat la neu d’aquest matí. No ha nevat per deixar els carrers blancs però sabeu quan a Barcelona cauen petites borles de neu i tothom a classe o a la feina s’acosta a la finestra per veure-ho? Doncs aquesta matinada ha estat a lo bèstia. Portava paraigües i botes però el bolso m’ha quedat dàlmata, mig blanc de neu i mig negre, el color del bolso per qui no ho entengui... No duia la càmera i amb el mòbil no es veia res (ja veieu que la neu no era prou grossa...) però nevar a nevat, almenys una miqueta...! I em fa vergonya dir-ho però m’he emocionat molt! Que a 12 de novembre vegi una cosa així és senyal, una bona senyal, de que no sóc a casa! I es que per moments, m’adono que no sóc a casa però és bo, perquè només és per moments, aquí m’hi sento molt bé. Alguns em veu dir que tindria temps de conèixer-me més a mi mateixa, però la veritat és que ja coneixia el meu jo de quan estic sola. Jo crec que estic reconfirmant qui sóc, alhora que estic tenint temps per reflexionar i per canviar. Des d’aquí és com si pogués veure-ho tot, veure-us a tots des de fora i amb una nova perspectiva. Tinc temps per veure les coses que vull canviar, les que no, per fer plans sobre les noves coses que vull fer, les que no vull continuar fent, tot.

I alguns pensareu, però si només portes un mes i poc, jo també he estat aquest temps fora de casa i no és per tant. I això és el que jo pensava abans de vindre, però des d’aquí tot canvia. No sóc a un nou pis o al poble del costat. És el fet de ser tant lluny, amb aquests plans de futur i d’aquesta forma el que ho canvia tot. Em prenc les coses d’una altra manera, més en serio i profundament perquè l’experiència és diferent a totes les que fins ara havia viscut i una part important del camí. Us animo a tots a fer, almenys una vegada a la vida, alguna bogeria. Jo ja en tinc moltes en ment... (no mama, tranquil·la que no em faré nòmada, però si que vull viure a tope, i qui no?!).

Ara a esperar amb candeletes que faci una forta nevada encara que sé que si neva molt al cap de tres dies me’n cansaré (neu, aigua, fred, bufanda, guants,... ESTRÈS!). I mentre espero, us penjo algunes fotos de la Big Apple de nit i de la New York Marathon que es va celebrar el 3 de Novembre, un esdeveniment molt esportiu però ple d'emoció per l'esforç i el coratge dels corredor (ara que m'estic aficionant a córrer entenc la dificultat de completar una marató com aquesta).

La distància que els corredors corren és de 26 milles, uns 42 kilòmetres.

(dues catalanes a tota màquina!)

(la cursa acaba a Central Park)

FINS AVIAT!!  SEE YOU SOON!