Primer tast, NYC de nit des del mòbil!

El cap de setmana passat vaig anar a sopar a un apartament que tenia unes vistes de pel·lícula, Manhattan davant, la ciutat que no dorm. Llàstima que no duia la càmera a sobre perquè hagués pogut fer unes fotos de 10! Almenys tenia el mòbil i com que no me'n podia estar vaig fer un parell de fotos de les vistes (foto 1 de la primera fila, foto 3 de la segona fila, foto 2 de la cinquena fila). L’apartament es trobava a prop de Times Square, on havia d’agafar el metro, així que també vaig aprofitar la nit per anar a fer una volta. Va ser emocionant, era la meva primera sortida de nit. Aquestes son les fotos que vaig fer, tot i que també hi he afegit un parell de fotos fetes amb la meva càmera de les vistes de Manhattan des de Brooklyn i de la posta de sol des del metro. Aquesta és la Nova York de nit que he vist fins ara. Però vull anar-hi amb calma així que un dia agafaré la càmera i let’s go!

I ara només us cal saber que després de casi tres setmanes ja començo  a viure experiències americanes americanes. La setmana passada, mentre corria pel Prospect Park em vaig trobar amb una zona acordonada, 6 cotxes de bombers, 10 cotxes de policia, furgonetes amb els vidres tenyits de negre, homes amb americana i xapa i policies a cavall. I es que l’Obama, ¡sisi l’Obama!, havia de visitar una escola i aquell dia estava per Brooklyn. Resulta que al tenir els espais grans i verds del parc, van preparar una zona perquè el president arribés amb el seu jet privat, olé tu! També, amb els dies que porto ja he viscut dos rodatges. No és que hagi vist cap filmació en directe (ja m'agradaria), però ja han tallat carrers del barri dues vegades per habilitar la zona com a plató.  A la pròxima, em faig passar per extra!

Fins la pròxima! Demà és Halloween i crec que serà IMPRESIONANT!

New York, I love you! Central Park, I love you!

Hi ha samarretes de I (love) New York, volem samarretes de I (love) Central Park!!!

Central Park rep una mitjana de 35 milions de visites cada any i amb raó! Com un petit oasis de relax i naturalesa al ben mig del caos d'aquesta gran jungla de ciment, fa 315 hectàrees i té 4 kilòmetres de llargada però que si vols recórrer tots els camins pots arribar a fer 93km a peu! Aquest diumenge jo hi vaig anar per primera vegada; vaig posar-me unes sabates còmodes i un bon jersei, vaig agafar la càmera i cap a Central Park! La meva intenció era recorre'l sencer perquè tenia tot el dia per davant i si bé no ho vaig fer, hagués pogut! No vaig recórrer els 93km de camins ni vaig fer de sud a nord però si que em vaig passar hores i hores passejant per la part sud. Vaig arribar-hi una mica a cegues, sense saber què fer ni on anar, pensant que ja trobaria un mapa o la forma d'orientar-me però la veritat és que no va caler. Primer perquè la meva orientació és relativament bona (menys quan, de vegades i només de vegades, m'encanto i agafo el metro contrari o crec que és una corazonada però no, no ho és perquè resulta que vaig en la direcció contraria...) i després perquè entre els gratacels i els minimapes que et trobes pots fer-te una idea bastant bona de l’estructura del parc. Doncs bé, vaig tindre la sort que des del primer moment i sense haver de buscar gaire em vaig anar trobant els racons de postal un darrere l'altre. "The Mall", aquesta avingudeta central regnada per arbres que s'alçen com gratacels del terra; "The Boathouse", l’embarcador on les parelletes alquilen petites canoes per remar al llac; “The Bethesda Terrace”, una terrassa i ja habitual escenari de pel·lícula, que dóna a pas a unes escales que et porten cap a la “Bethesda Fountain”, una font instal·lada al centre i que, per cert, em va semblar mil vegades més petita del que m'havia imaginat (l'ubicació i el tamany em van sorprendre molt, s'ha de viure perquè és tant diferent! Jo creia que seria com una enorme plaça amb molts espais i racons i era més aviat com  un quart de la Plaça Reial de Barcelona); "The Bow Bridge", aquest pont també utilitzat i reutilitzat per cineastes; o l'homenatge a John Lennon a la zona de “Strawwberry Fields”, que età regnat per la paraula IMAGINE gravada en un mosaic al terra i que sempre va acompanyat per un cantant guitarra en mà

"The Mall"

"The Bow Bridge"

De camí cap a “Strawwberry Fields”

Però es que no només van ser aquests llocs sinó que van ser els mil racons, descampats, arbres, bancs i tot el que tampoc està a les guies o als guions de grans pel·lícules el que em van enamorar. De veritat que si aneu a NY obligueu-vos a fer una passejadeta per Central Park.

Després d'aquesta pausa de la "Big Apple" vaig tornar al caos. Com a bona turista vaig agafar la guia i em vaig acostar a una de les seves recomanacions, un centre comercial i la sabateria de Jimmy Choo. I com a bona turista em vaig adonar de la pifiada que acabava de fer. Un centre comercial mooolt visitat per turistes. Si,però turistes rics perquè jo de clienta habitual de Chanel no en soc... I Jimmy Choo, molta marca i molta sabata però també molta volta per arribar i molta pasta que no tinc per gastar, cosa que ja sabia però que quan vaig arribar-hi cansada encara em va fer més ràbia.

Així que ja sabeu, la visita al Central Park un "must" per qui vingui a NY i sobretot recordar que de vegades el millor és allò que no tens planejat!

PD: la tardor a Nova York! 

ONE WAY II (Times Sq. i Rockefeller Center + 5th Av. i Central Park)

Ruta 2, en ple Manhattan. Aquesta setmana no m’he mogut gaire de Brooklyn, només dimarts vaig fer una escapadeta, i es que encara tenia el regust de la visita al Lower Manhattan. Volia comprovar si Times Square existia de veritat o només era cosa dels centenars de fotos que havia vist fins aleshores... I metro amunt vaig arribar a la parada, TIMES SQUARE! Era de pel·lícula, sortint del metro cap al laberint de gratacels, edificis i teatres que només es veien mirant amunt vaig al·lucinar i al·lucinar i al·lucinar perquè mirés on mirés hi havia coses per veure. Un teatre, una cafeteria enorme, un cinema on a fora preparaven una catifa vermella, un gratacel immens, taxis per tot arreu i gent, molta gent. Vaig donar un parell de voltes fins que vaig trobar la famosa Times Square. Hi havia les escaletes vermelles i les pantalles il·luminant la plaça, que quedava a les fosques tapada per la sombra dels gratacels. Aquesta vegada no vaig fer masses fotos, primer perquè la pantalla de la càmera no arribava a captar tot l’espectacle que tenia davant però sobretot perquè només volia disfrutar del lloc. De fet, diria que vaig fer més fotos a famílies o grups de gent que m’ho demanaven que no pas fotos per a mi.

Des de Times Square em vaig acostar a la 5th Avenue, passant primer pel Rockefeller Center. Alguns m’havíeu dit que fa poc es va estrenar la pista de patinatge sobre gel per aquest hivern i ¡és cert! fins i tot ja hi havia gent amb els patins. Potser un dia patini jo també però de moment prefereixo esperar, que tinc ganes de veure-ho amb totes les llums i decoracions nadalenques.

I de la 5th Avenue què dir! Un carrer llarguíssim ple de botigues. La famosa Hollister, Abercrombie, GAP, Dolce & Gabanna, etc etc etc. Però de fet no us en puc parlar gaire més perquè només vaig fer una volteta fins arribar a la part on toca amb Central Park, on fent honor a aquesta meravella, em vaig comprar un llibre de segona mà que recull històries ambientades al parc. Allà tampoc m’hi vaig estar gaire estona; encara tinc pendent moltes visites així que espero no trigar massa en passar un dia sencer a Central Park, recorre casi tota la 5th Avenue, pujar a l’Empire State, visitar la biblioteca, la Grand Central Terminal o l’Estàtua de la Llibertat.

Sabeu que el Prospect Park (el que està per la meva zona) va ser dissenyat per Frederic Law Olmsted i Calvert Vaux, els mateixos arquitectes que van dissenyar Central Park? Primer van idear Central Park i després Prospect Park. Per això, encara que sigui més petit, Prospect Park té un disseny molt més bo;  va recollir els aspectes positius de Central Park i va millorar tots els seus aspectes negatius en aquesta nova versió. Aquí Brooklyn n’estan bastant orgullosos, però per desgràcia, aquesta obra d’art queda tapada per l’èxit i el reconeixement de Central Park, que mundialment resulta més impactant.

ONE WAY I (Broadway Av., 9/11 and Wall St.)

Anar a NY i no fer de turista és gairebé un pecat. Aprofitant les estones que tinc però sobretot els caps de setmana he decidit fer vàries rutes per empapar-me de la “Big-Apple”. La primera va ser aquest diumenge pel Lower Manhattan, la zona més al sud de Manhattan. Primer vaig anar a fer kayak. Com sentiu! Per la zona oest, on Manhattan toca amb el riu Hudson, hi ha petits embarcadors. Al “Pier 40” (embarcador nº40) hi havia instal·lada una companyia que oferia voltes gratis amb kayak i com que ja s’acosta l’hivern vaig aprofitar abans que tanquessin fins la primavera per anar a fer una volta. Va ser bastant agradable i, evidentment, amb unes vistes immillorables però si ens queixem de l’aigua bruta del port de Barcelona aquesta encara és pitjor. No es veia res, només una taca entre gris, marró i negre. Però l’experiència en si, de 10!

Després d’una estona per allà ja vaig anar cap a una part més comercial de NY. Des que vaig arribar que tenia moltes ganes de visitar Manhattan, les botigues i els carrers plens de gent i amb molt trànsit dels que tothom parla i quan vaig començar a caminar i vaig veure que els carrers estaven mig buits em vaig decepcionar una mica, la veritat. Però si diuen que tindre paciència és important, ara ja tinc una altra raó per pensar-ho. Dos carrers avall, un amunt i quatre a la dreta i al meu davant hi vaig trobar el CAOS! Gent, botigues, taxis, cotxes, ambulàncies, paradetes de “hot-dogs”, colors, olors, policies, més botigues, mercats, paradetes, restaurants, més botigues... de tot. Estava a la Broadway Av. però no pas a la zona de teatres sinó a una avinguda immensa i interminable de botigues. Channel, Forever 21, H&M, no en faltava casi ni una. Em faltava algú per dir has vist això? i aquesta botiga? i aquest edifici? M’hi vaig passar una bona estona (allà vaig dinar en un mercat ecològic, molt bo però com casi tot, molt car) i aprofitant que era a prop de “Little Italy” (pizza i pasta) i “Chinatown” (tot amb xinés i centenar de peixateries), vaig acostar-m’hi. La veritat que no és una de les coses que de moment més m’han impressionat. Si que són barris macos i molt peculiars però potser perquè vaig estar al “Chinatown” de Londres pel seu any nou que a NY no em va impressionar tant.

I caminant caminant vaig arribar a la zona del 9/11 (antigues Torres Bessones), que està molt a prop del City Hall i d’una punta del pont de Brooklyn, que també es van merèixer la meva atenció i unes quantes fotografies. Allà em vaig atabalar una mica. Hi havia massa gent i em vaig desorientar un pèl, però res que amb la guia (gràcies mama!) o el meu super NY subway map no pogués solucionar. I caminant caminant (jeje caminant s’arriba a tot arreu!) vaig anar ja cap a l’últim lloc, Wall Street i les vistes de Brooklyn des de Manhattan, increïbles! No sé si vaig caminar massa o es que tenia moltes ganes de veure-ho tot però tot i així penso que tinc temps i que per tant no cal que m’estigui 6 hores a cada lloc sino que ¡què carai! m’hi passo l’estona que vull i si cal ja hi tornaré amb calma. He decidit que els llocs els gaudiré, però els gaudiré a la meva manera.

Dilluns va ser Columbus Day i avui he fet una altra passejada! I ja us parlaré del menjar, les costums i tot perquè sapigueu que com a casa enlloc!

FIRST IMPRESSION

Mmmm… després del llarg viatge, i de conèixe’ls he tingut el que en diuen, el primer contacte amb el barri i la casa. Res és com ser a casa però que et rebin amb els braços oberts i que l’ambient acompanyi et fa sentir bé. El barri, quan el primer dia ja vaig decidir a anar a fer una volta, semblava una mica fred. Però només em va caldre una mica de companyia i una bona passejada per veure que és un barri familiar, molt cuquetó i molt agradable amb tot de cafès i botiguetes vintage i coses d’aquestes. Perquè us en feu una idea, us deixo una foto de les cases típiques d’aquí i del parc que hi ha a dos minuts de la casa.

KM.0

Ja porto pensant molt temps però 3 hores de retràs del vol cap a NY, sisi NY!, també m'han donat molt temps per reflexionar. Comença una aventura, un viatge cap al desconegut, un salt amb els ulls tancats però espero que també un viatge inoblidable! Com serà tot? Els agradaré? Què faré? Com ho faré?....

Potser per això he decidit fer aquest blog, per anar seguint allò que faig, què veig, què sento. I encara que no crec que ho oblidi, serà com un diari per poder recordar cada detall així que passin els dies i posar-vos al dia! No sé qui de vosaltres el seguirà, i espero tindre temps per anar penjant coses, però m'alegra saber que aquesta és una forma més de que estigueu aquí al meu costat!