New York, I love you! Central Park, I love you!

Hi ha samarretes de I (love) New York, volem samarretes de I (love) Central Park!!!

Central Park rep una mitjana de 35 milions de visites cada any i amb raó! Com un petit oasis de relax i naturalesa al ben mig del caos d'aquesta gran jungla de ciment, fa 315 hectàrees i té 4 kilòmetres de llargada però que si vols recórrer tots els camins pots arribar a fer 93km a peu! Aquest diumenge jo hi vaig anar per primera vegada; vaig posar-me unes sabates còmodes i un bon jersei, vaig agafar la càmera i cap a Central Park! La meva intenció era recorre'l sencer perquè tenia tot el dia per davant i si bé no ho vaig fer, hagués pogut! No vaig recórrer els 93km de camins ni vaig fer de sud a nord però si que em vaig passar hores i hores passejant per la part sud. Vaig arribar-hi una mica a cegues, sense saber què fer ni on anar, pensant que ja trobaria un mapa o la forma d'orientar-me però la veritat és que no va caler. Primer perquè la meva orientació és relativament bona (menys quan, de vegades i només de vegades, m'encanto i agafo el metro contrari o crec que és una corazonada però no, no ho és perquè resulta que vaig en la direcció contraria...) i després perquè entre els gratacels i els minimapes que et trobes pots fer-te una idea bastant bona de l’estructura del parc. Doncs bé, vaig tindre la sort que des del primer moment i sense haver de buscar gaire em vaig anar trobant els racons de postal un darrere l'altre. "The Mall", aquesta avingudeta central regnada per arbres que s'alçen com gratacels del terra; "The Boathouse", l’embarcador on les parelletes alquilen petites canoes per remar al llac; “The Bethesda Terrace”, una terrassa i ja habitual escenari de pel·lícula, que dóna a pas a unes escales que et porten cap a la “Bethesda Fountain”, una font instal·lada al centre i que, per cert, em va semblar mil vegades més petita del que m'havia imaginat (l'ubicació i el tamany em van sorprendre molt, s'ha de viure perquè és tant diferent! Jo creia que seria com una enorme plaça amb molts espais i racons i era més aviat com  un quart de la Plaça Reial de Barcelona); "The Bow Bridge", aquest pont també utilitzat i reutilitzat per cineastes; o l'homenatge a John Lennon a la zona de “Strawwberry Fields”, que età regnat per la paraula IMAGINE gravada en un mosaic al terra i que sempre va acompanyat per un cantant guitarra en mà

"The Mall"

"The Bow Bridge"

De camí cap a “Strawwberry Fields”

Però es que no només van ser aquests llocs sinó que van ser els mil racons, descampats, arbres, bancs i tot el que tampoc està a les guies o als guions de grans pel·lícules el que em van enamorar. De veritat que si aneu a NY obligueu-vos a fer una passejadeta per Central Park.

Després d'aquesta pausa de la "Big Apple" vaig tornar al caos. Com a bona turista vaig agafar la guia i em vaig acostar a una de les seves recomanacions, un centre comercial i la sabateria de Jimmy Choo. I com a bona turista em vaig adonar de la pifiada que acabava de fer. Un centre comercial mooolt visitat per turistes. Si,però turistes rics perquè jo de clienta habitual de Chanel no en soc... I Jimmy Choo, molta marca i molta sabata però també molta volta per arribar i molta pasta que no tinc per gastar, cosa que ja sabia però que quan vaig arribar-hi cansada encara em va fer més ràbia.

Així que ja sabeu, la visita al Central Park un "must" per qui vingui a NY i sobretot recordar que de vegades el millor és allò que no tens planejat!

PD: la tardor a Nova York!