dilluns, 22 de setembre del 2014

See you soon NEW YORK!!


¿Qué chicos, vais a algún sitio o simplemente vais? (J.Kerouac)


Jo aquest any anava, tenia un lloc i una responsabilitat però pel que fa la resta, simplement anava. Tenia por, però també unes ganes increïbles de viure. Aquí teniu un petit resum d'aquesta experiència i del meu Nova York.

L'experiència que he viscut no té preu. Em costa fins i tot trobar paraules per explicar-vos el que ha significat per mi, el que m'ha canviat i tot el que m'ha ensenyat. He viscut moments que valen or i he conegut persones que encara valen més. He vist maneres de fer, de pensar i de viure tan diferents a la meva que no pensava que poguessin existir. I malgrat estic segura que altres llocs m'haurien causat un impacte més gran res no treu que New York hagi sigut una bombolla, o no tan bombolla, diferent a la que jo vivia.

Alguns diuen que jo ja tenia un esperit una mica viatger, jo sempre he volgut veure món. Ara, després de viure fora, sé que ho faré! He sentit que al marxar fora he obert una porta que fins ara tenia tancada (i que amb sort mai tancaré). La porta que em fa sortir de casa, que em dóna ganes de viatjar, que em porta la il•lusió de conèixer llocs i gent nova i de veure que, com m'han ensenyat, puc viure moltes primeres vegades. Però també és per això que ara em fa por. Por que aquests dos anys que hem queden lligada a Barcelona em facin oblidar aquestes ganes de ser i de conèixer el desconegut, de valdre'm per mi mateixa i de ser jo la responsable del que m'espera allà on ningú m'espera. Però hi penso i sé que aquest sentiment que ara crida dins meu sempre seguirà en algun racó. Cridant amb més o menys força, apareixent amb tanta força d'aquí dos mesos o dos anys o d'una manera o d'una altra, però mai marxarà. A més estic contenta perquè sé que part d'aquest esperit viatger el tinc gràcies a la tranquil·litat de saber que sempre tindré una casa. I no parlo d'un pis o una habitació sinó d'una llar, una família molt gran a casa meva. Família i amics, alguns d'ells amb qui espero compartir aquest llarg viatge.

Perquè m'estimo NY. La gent hi ha tingut molt a veure però la ciutat té alguna cosa que em fa estimar-la per si mateixa. L'he descobert de mil maneres diferents - com a turista, treballadora, estudiant, viatgera, ¿anem a prendre una copa?, compradora, fotògrafa,... - i les mil maneres han fet que cada vegada el meu cor hagi saltat. Brooklyn ha estat com un poble per mi, un petit oasi davant de l'encantador Manhattan, la selva d'asfalt, la Gran Manzana, la ciutat que mai dorm i el centre del món. He pogut passejar per Central Park, recorre tota la 5th Avenue, donar mil voltes pel Chelsea Market (sense comprar-hi res...), pujar al rooftop del 230 Fifth, al Top of the Rock o als terrats de Brooklyn. He menjat el mac&cheese i el hot-dog, les bagels, els Reese’s, el sushi, el PadThai (oh el nostre estimat National!), el menjar indi, el mexicà i el xinés. El yogurt amb muesli o el deliciós cafè del Hungry Ghost, la millor cafeteria de tot USA i fins i tot del món. He passat milers de vegades per un dels meus llocs preferits, Union Square, des d’on he pogut baixar al Soho, el barri bohemi, artístic, hipster i si, cool de NY. O des d’on he pogut pujar al mid-Manhattan o també dit, el si o si dels turistes: Times Square, Bryan Park o Broadway. He pogut caminar, treure el gos a passejar, anar amb bici, corre, fer picnics o tan sols descansar al Prospect Park. He fet un cafè i passejat entre botigues de roba a Williamsburg. He anat al cine, al teatre i... i als mils esdeveniments que la gran ciutat ofreix; exposicions de fotografía, galeries d’art, performances de ball a Bedford-Stuyvesant, obres de teatre o de nous moviments artístics al Brooklyn Bridge Park. He fet tantes coses! I us en podria dir molts més, donar-vos adreces o recomanacions però per això tenim l’e-mail, els cafès de mitja tarda o les trucades i sinó sempre us quedarà la curiositat, per descobrir vosaltres mateixos. Descobriu la ciutat o deixeu que algú la descobreixi amb vosaltres però mai deixeu passar l’oportunitat de viure-la.
He viscut la ciutat, però Nova York està tan viva que la podria viure de centenars de formes diferents. M’han quedat pendents moltes coses, masses, i es que aquesta ciutat mai dorm.

I les fantàstiques persones que m'han donat mil! Gràcies gràcies i mil gràcies! Gracias! Thank you! Eskeric asco!! Sense elles res hauria estat igual, i creieu-me si dic res!! Els dec un munt i els desitjo el millor del millor. Mamasitas, no será porque no hablamos pero carai que os lo quiero decir otra vez, os quiero muchísimo y os echo de menos. En Brooklyn, SF, Bilbao o Barcelona muchísima suerte. Y a pesar que ya deberíais saberlo, deciros que mi casa es vuestra casa, esté dónde esté!! He descubierto la ciudad con vosotras, Jess, Roser y María. Però también Laura y Silvy, Vanessa, Davi, Magda, Sara, los vascos y vascas de María, los de la paleo, etc...

Gràcies als de casa, que han estat sempre al peu del cañón! Que em recolzéssiu en aquesta aventura va significar molt per mi, des del primer moment fins l'últim. Us estimo molt.
Also, hugs for Kissi and the Vickers, they were the ones who gave me this huge present!! Thank you Kissi, for believing in me and encouraging me in every step of this journey. And the Vickers for welcoming me to their home and family; Cece, Susannah, Ned & Sammy, thank you! Cece I miss you!


I per tots aquells que hageu llegit alguna o totes les meves publicacions mil gràcies també! Encara que no hagi escrit tant com volia estic contenta d'haver compartit amb vosaltres alguns dels meus millors moments a NY! I ara no vull dir que tanco el blog, perquè potser algun dia hi publiqui alguna foto, però de moment us dic... fins la pròxima aventura!





¿Qué se siente cuando uno se aleja de la gente y ésta retrocede en el llano hasta que se convierte en motitas que se desvanecen? Es que el mundo que nos rodea es demasiado grande, y es el adiós. Pero nos lanzamos hacia delante en busca de la próxima aventura disparatada bajo los cielos. (J.Kerouac)

Thank you!

Txell

San Francisco, California!


Un pedacito del viaje a San Francisco, ¡¡Califooooornia!! Una menos en la lista.

CALIFORNIA: DONE!

Y es que aprovechando las vacaciones que tuve antes de pasar mis últimos días en NY me fui con María, amiga de Brooklyn, a San Francisco. Cinco días, dos cabezas locas, una “pedazo” hotel, mucho andar, mucho pedalear y a SF ¡a disfrutar!
Cogimos avión de NY a Los Angeles y de Los Angeles a SF el mismísimo 4th of July (el Independence Day de los Estados Unidos, una de sus mayores celebraciones dónde ya son tradicionales las barbacoas, comidas con los amigos, banderitas americanas y los fuegos artificiales. Se celebra el día en que se firmó su declaración de independencia del imperio britanico). Ese día, a nuestro pesar, no vivimos demasiado el ambiente patriota americano pues nos pasamos el día entero entre aviones. El cansancio se notó ese día, sólo deciros que desde LA casi nos vamos a Honolulu en vez de SF... aunque no hubiera estado mal, ¡nada mal!


 Esta vez las fotos os contarán más de nuestra aventura de lo que yo os pueda escribir. Tuvimos un viaje bastante activo pues terminamos viendo todos los rincones de la ciudad que teníamos en nuestra lista. Nos faltó Yosemite National Park, un parque natural precisoso a unas horitas de SF. Pero he aprendido que a veces todo no se puede tener todo y en este caso eso fue lo que nos faltó. Bueno, será nuestra excusa para volver de nuevo a California. ¡Tanto es así que María ya casi tiene su billete reservado para ir!

Empezamos el viaje a tope, el primer día que teníamos entero nos cogimos unas bicis y después de recorrer subidas imposibles cruzamos el famoso Golden Gate entero. Sí, ese famoso puente rojo que ya habréis visto en fotos. Es rojo, largo, altísimo, imponente, y aún sujeto a pesar del viento huracanal que normalmente hay.




 


Y fue la decisión más que acertada porque si el puente en si ya es impresionante, ¡recorrerlo en bici lo fue aún más! Cruzarlo fue toda una aventura con las bicis y cámara en mano; no podíamos hacer dos metros que nos parábamos a hacer fotos, no fuera que con las tres mil que ya habíamos hecho no tuviéramos suficiente. 


Del puente nos fuimos directas a Sausalito, un pueblecito de estilo italiano con algunas tiendas y restaurantes.
Allí comimos, teníamos que reponer fuerzas para nuestro siguiente objetivo: el pueblo Tiburón. Y eso es lo que hicimos, o casi… De vuelta teníamos que coger el ferry de las 20h para volver, y lo podíamos coger en el mismo Sausalito o Tiburón (eran las 19h y teníamos sólo una hora para llegar al pueblo). ¡PROBLEMA, NO SABÍAMOS QUÉ HACER¡ ¿ Nos iba a dar tiempo de llegar en una hora a Tiburón para coger el ferry o era más sensato quedarnos en Sausalito y buscar algo qué hacer hasta las 20h? Suerte que la mente brillante de María hizo cálculos y dijo… mejor nos quedamos en Sausalito no sea que a las 20:01h nos quedemos en Tiburón, con 23 km de vuelta en plena noche, cansadas y con frío. ¡Gracias Maritxu!
Nuestro plan alternativo fue una visita a las casas flotantes de Sausalito, unas casas que pese a estar sujetas con cemento en el agua parece que floten. Son muy bonitas y en su mayoría están bien cuidadas. ¡Os lo recomiendo! Nosotras nos quedamos hasta las 20h, que el ferry nos esperaba.


Esa noche nos quedamos las bicis y al día siguiente nos fuimos con ellas a Lombard Street, una calle de curvas para los coches y escaleritas para las personas. La idea no sé si fue buena del todo pues la subida hasta allí fue mortal. Ya lo sabréis pero sinó os aviso ahora, las calles de SF no son planas o un poco inclinadas, ¡son montañas de cemento! Suerte que para ir al puerto a devolver las bicis fue sólo bajada, atravesando el barrio chino hasta la bahía.





Creo que ese día también vimos el famoso Pier39, el embarcadero más famoso de la ciudad y a la vez el más comercial, lleno de restaurantes y tiendas de souvenirs. Lo más original que tiene es la parte, ya en el agua, dónde descansan leones marinos. Y creo que ese día también vimos Union Square, una plaza igual (pero mal hecha y para nada parecida a mi querida Union Square en New York) a la de la Gran Manzana. No recuerdo bien si esa noche hicimos algo más, pues en los siguientes días vimos The Painted Ladies, unas casas de estilo victoriano pintadas de distintos colores, el barrio The Castro, el barrio gay de SF, Haigh Ashburry, el barrio hippie, el Golden Gate Park y la subida a Twin Peaks, dos montañitas desde dónde se puede ver todo SF.

El famoso Pier39, dónde los leones marinos (¡ep, normalmente hay muchos más!!)



¡En la cima de Twin Peaks! ¡Andando desde allí abajo! Y con nuestro corta-vientos a medida...




Ai! Y me olvidaba de nuestra visita a Alcatraz, ¡de lo mejorcito! Alcatraz es una antigua prisión que se encuentra en la bahía de San Francisco, en medio de aguas heladas. Aunque tienes que pagar 30$ vale la pena porque te dan una audio guía que a parte de explicarte los obligados datos de la prisión te cuenta historias y anécdotas de entonces. Eh aquí Meritxell encerrada:




Nos pasaron mil cosas y más pero yo me quedaría con la sensación de haber ido a la Weast Coast de Estados Unidos, haber visto una ciudad enterita, casa de muchos vagabundos pero también de grandes movimientos culturales.


dilluns, 19 de maig del 2014

Popurrí americà, primer tast de la primavera neoyorquina!

Ja fa temps que no he publicat, culpa meva, no tinc excusa! Així que per resumir aquestes últimes setmanes per aquí us deixo algunes de les fotos al més estil “Callejeros Viajeros, primavera en NY con Meritxell” que he fet, de les coses que he fet! A New York avorrir-se és gairebé impossible, sobretot ara que s’acosta la primavera. L’hivern és una mica matador i encara que hi hagin coses per fer i llocs per anar el fred ho apaga una mica tot. Ara amb el bon temps i el sol les possibilitats es multipliquen; des d’anar al parc, agafar un ferri, berenar a una terrasseta, anar a festes a les rooftops, assistir a un concert a l’aire lliure, fer una barbacoa als backyards de les cases, el que vulguis! Jo he celebrat el festival Holi Hai a l’Upper East Side, he vist una obra de Judy Chicago al costat de casa, al Prospect Park, i he anat al Brooklyn Botanical Gardens per dir algunes! I ara, ara que el bon temps arriba a mi se’m va acabant el temps! Noooo!

Judy Chicago. A Butterfly for Brooklyn.


Downtown. Manhattan Skyline.


Holi Hai. Photos by María Santidrián Z.




Art Performance. A rooftop in Brooklyn.




BBQ


Spring. Brooklyn Botanical Garden. 
...cherry blossom & tulips...








dijous, 10 d’abril del 2014

Florida

Florida, Florida my sunshine!

Ja puc dir que visc una vida d'extrems, del fred polar de Nova York al forns de Florida al fred encara més polar de Nova York. Nois, amb això ja ho he experimentat tot!
Fa dues setmanes que vaig passar 8 dies a Florida, l'estat del sud-est dels EUA i l'àrea nord-americana més pròxima a Cuba! Vam volar de Nova York a Miami on hi vam passar una nit en un mini palauet al més pur estil de Callejeros Viajeros edición de luxe, i de Miami en cotxe a The Keys unes illes-arxipèlags de la zona de més al sud de Florida. Allà, PAREU ATENCIÓ SIUSPLAU, vaig passar la resta de dies tumabada a la bartola (tumbada relativament perquè de torrar-me al sol no en vaig tindre gaire temps) en una casa particular al davant de la platja, de la qual ni cal dir que era privada, que tenia sorra blanca i que estava envoltada de palmeres i poblada per iguanes. No és que presumeixi, no pas... eh..., però es que allà tindre això és com tenir porta de casa a Barcelona.

Però bé, més val que ho veieu per vosaltres mateixos. El lloc era impressionant i l'experiència també ho va ser. No és que fes masses activitats ni coses, jo ja al·lucinava amb les vistes! I amb la càmera encara més!

M'algrat no tot fossin flors i violes em vull quedar amb les parts més maques del viatge, que van ser la majoria i les que han robat un foradet a la meva memòria per sempre.

Per començar. Aquesta era la casa i els seus voltants, molt típica, però típica d'allà perquè no es corresponia del tot amb la meva imatge de casa a la platja versió Mediterrània.






La vida quotidiana a la vora de l'oceà, a casi 30 graus però en remull tota l'estona.




I passar d'anar al bar de la plaça al restaurant "feu-m'ho" tot de Florida...





I del mercadillo de la plaça a les botigues chic...

 
Si es que no es pot ser més autèntic!


La veritat es que em sento molt afortunada d'haver tingut aquesta oportunitat, segurament única a la vida!

Bon cap de setmana!

Txell

dilluns, 31 de març del 2014

Washington & Company TOUR

Fa molt que no escric però han estat unes setmanes non-stop! I la bogeria no acaba! Fa dues setmanes vaig fer un tour amb uns amics per Philadelphia, Washington, Virginia i Baltimore. La setmana passada vaig estar a Florida, sisi si penseu en les platges de paradís de Florida aneu ben encaminats! I aquesta setmana tinc una amiga de visita, un pedaç de Barcelona a NYC.

El tour va ser un no parar, un cap de setmana amunt i avall amb el bus, perquè vam agafar l'oferta d'un agència que et feia el recorregut i nit d'hotel dins del mateix pack. Sortint a les 8 del matí des de Chinatown ens vam encaminar cap a Philadelphia, allà no hi vam estar gaire estona però vam veure el racó històric més important de la ciutat, el lloc on es va firmar la declaració d'independència des EUA. Des d'allà ens vam dirigir a Washington, on a part de fer la parada turística al museu de cera Madame Tussaud de presidents i personalitats americanes vam veure el museu aèri, el Capitol, la Casa Blanca i altres punts històrics que em van deixar amb ganes de més. Com que el tour passava per molts llocs, i per tant eren moltes hores de carretera, teniem poques hores per veure els llocs amb calma. A Washington especialment m'hagués agradat quedar-m'hi més estona! Almenys vaig veure la Casa Blanca, des de lluny evidentment, i l'estàtua del Lincoln President. La veritat és que aquests llocs s'han de veure, la sensació d'espai quan ets allà és molt diferent del que veus per la tele o del que t'expliquen.





L'endemà de dret a les Shenandoah Caves a l'estat de Virginia a primera hora. Són unes coves naturals, que fan més d'una milla i estan a 30 peus sota terra. És un lloc bastant màgic, però ¡ei!, res que no tinguem a Catalunya! Aquell mateix dia vam fer la visita que tancava el tour, a la ciutat de Baltimore. Va coincidir que era St.Patrick's Day, aquesta tradició irlandesa que celebren aquí com si fos seva. Doncs bé, a Baltimore feien un cercavila per celebrar-ho, però amb els 30 minuts de marge que vam tenir per visitar la ciutat no ens va donar més que temps que per veure de lluny un submarí que va estar a la batalla de Pearl Harbor.



Ens veiem d'aquí poc, que us vull ensenyar les fotos de Florida, valen molt la pena!

Txell