See you soon NEW YORK!!

¿Qué chicos, vais a algún sitio o simplemente vais? (J.Kerouac)

Jo aquest any anava, tenia un lloc i una responsabilitat però pel que fa la resta, simplement anava. Tenia por, però també unes ganes increïbles de viure. Aquí teniu un petit resum d'aquesta experiència i del meu Nova York.

L'experiència que he viscut no té preu. Em costa fins i tot trobar paraules per explicar-vos el que ha significat per mi, el que m'ha canviat i tot el que m'ha ensenyat. He viscut moments que valen or i he conegut persones que encara valen més. He vist maneres de fer, de pensar i de viure tan diferents a la meva que no pensava que poguessin existir. I malgrat estic segura que altres llocs m'haurien causat un impacte més gran res no treu que New York hagi sigut una bombolla, o no tan bombolla, diferent a la que jo vivia.

Alguns diuen que jo ja tenia un esperit una mica viatger, jo sempre he volgut veure món. Ara, després de viure fora, sé que ho faré! He sentit que al marxar fora he obert una porta que fins ara tenia tancada (i que amb sort mai tancaré). La porta que em fa sortir de casa, que em dóna ganes de viatjar, que em porta la il•lusió de conèixer llocs i gent nova i de veure que, com m'han ensenyat, puc viure moltes primeres vegades. Però també és per això que ara em fa por. Por que aquests dos anys que hem queden lligada a Barcelona em facin oblidar aquestes ganes de ser i de conèixer el desconegut, de valdre'm per mi mateixa i de ser jo la responsable del que m'espera allà on ningú m'espera. Però hi penso i sé que aquest sentiment que ara crida dins meu sempre seguirà en algun racó. Cridant amb més o menys força, apareixent amb tanta força d'aquí dos mesos o dos anys o d'una manera o d'una altra, però mai marxarà. A més estic contenta perquè sé que part d'aquest esperit viatger el tinc gràcies a la tranquil·litat de saber que sempre tindré una casa. I no parlo d'un pis o una habitació sinó d'una llar, una família molt gran a casa meva. Família i amics, alguns d'ells amb qui espero compartir aquest llarg viatge.

Perquè m'estimo NY. La gent hi ha tingut molt a veure però la ciutat té alguna cosa que em fa estimar-la per si mateixa. L'he descobert de mil maneres diferents - com a turista, treballadora, estudiant, viatgera, ¿anem a prendre una copa?, compradora, fotògrafa,... - i les mil maneres han fet que cada vegada el meu cor hagi saltat. Brooklyn ha estat com un poble per mi, un petit oasi davant de l'encantador Manhattan, la selva d'asfalt, la Gran Manzana, la ciutat que mai dorm i el centre del món. He pogut passejar per Central Park, recorre tota la 5th Avenue, donar mil voltes pel Chelsea Market (sense comprar-hi res...), pujar al rooftop del 230 Fifth, al Top of the Rock o als terrats de Brooklyn. He menjat el mac&cheese i el hot-dog, les bagels, els Reese’s, el sushi, el PadThai (oh el nostre estimat National!), el menjar indi, el mexicà i el xinés. El yogurt amb muesli o el deliciós cafè del Hungry Ghost, la millor cafeteria de tot USA i fins i tot del món. He passat milers de vegades per un dels meus llocs preferits, Union Square, des d’on he pogut baixar al Soho, el barri bohemi, artístic, hipster i si, cool de NY. O des d’on he pogut pujar al mid-Manhattan o també dit, el si o si dels turistes: Times Square, Bryan Park o Broadway. He pogut caminar, treure el gos a passejar, anar amb bici, corre, fer picnics o tan sols descansar al Prospect Park. He fet un cafè i passejat entre botigues de roba a Williamsburg. He anat al cine, al teatre i... i als mils esdeveniments que la gran ciutat ofreix; exposicions de fotografía, galeries d’art, performances de ball a Bedford-Stuyvesant, obres de teatre o de nous moviments artístics al Brooklyn Bridge Park. He fet tantes coses! I us en podria dir molts més, donar-vos adreces o recomanacions però per això tenim l’e-mail, els cafès de mitja tarda o les trucades i sinó sempre us quedarà la curiositat, per descobrir vosaltres mateixos. Descobriu la ciutat o deixeu que algú la descobreixi amb vosaltres però mai deixeu passar l’oportunitat de viure-la.

He viscut la ciutat, però Nova York està tan viva que la podria viure de centenars de formes diferents. M’han quedat pendents moltes coses, masses, i es que aquesta ciutat mai dorm.

I les fantàstiques persones que m'han donat mil! Gràcies gràcies i mil gràcies! Gracias! Thank you! Eskeric asco!! Sense elles res hauria estat igual, i creieu-me si dic res!! Els dec un munt i els desitjo el millor del millor. Mamasitas, no será porque no hablamos pero carai que os lo quiero decir otra vez, os quiero muchísimo y os echo de menos. En Brooklyn, SF, Bilbao o Barcelona muchísima suerte. Y a pesar que ya deberíais saberlo, deciros que mi casa es vuestra casa, esté dónde esté!! He descubierto la ciudad con vosotras, Jess, Roser y María. Però también Laura y Silvy, Vanessa, Davi, Magda, Sara, los vascos y vascas de María, los de la paleo, etc...

Gràcies als de casa, que han estat sempre al peu del cañón! Que em recolzéssiu en aquesta aventura va significar molt per mi, des del primer moment fins l'últim. Us estimo molt.
Also, hugs for Kissi and the Vickers, they were the ones who gave me this huge present!! Thank you Kissi, for believing in me and encouraging me in every step of this journey. And the Vickers for welcoming me to their home and family; Cece, Susannah, Ned & Sammy, thank you! Cece I miss you!

I per tots aquells que hageu llegit alguna o totes les meves publicacions mil gràcies també! Encara que no hagi escrit tant com volia estic contenta d'haver compartit amb vosaltres alguns dels meus millors moments a NY! I ara no vull dir que tanco el blog, perquè potser algun dia hi publiqui alguna foto, però de moment us dic... fins la pròxima aventura!

¿Qué se siente cuando uno se aleja de la gente y ésta retrocede en el llano hasta que se convierte en motitas que se desvanecen? Es que el mundo que nos rodea es demasiado grande, y es el adiós. Pero nos lanzamos hacia delante en busca de la próxima aventura disparatada bajo los cielos. (J.Kerouac)

Thank you!

Txell